Un escrit publicat al full arxiprestal "Fent Camí per la Segarra rural" de diumenge passat:
En l'evangeli d'aquest diumenge, els que escolten Jesús queden meravellats de com predicava.
El teòleg i professor Karl Bart, mort el 1966, aconsellava als seus alumnes que per preparar el sermó del diumenge tinguessin un ull posat en la Bíblia i l'altre al periòdic.
Posant en pràctica aquest consell, m'han cridat l'atenció dues coses. De l'evangeli d'aquest diumenge, que la predicació de Jesús despertava entusiasme i admiració en l'auditori i, dels diaris d'aquesta setmana, que, segons una ampla enquesta resulta que l'evangeli no desperta gaire interès en un ampli sector de la nostra joventut.
El teòleg i professor Karl Bart, mort el 1966, aconsellava als seus alumnes que per preparar el sermó del diumenge tinguessin un ull posat en la Bíblia i l'altre al periòdic.
Posant en pràctica aquest consell, m'han cridat l'atenció dues coses. De l'evangeli d'aquest diumenge, que la predicació de Jesús despertava entusiasme i admiració en l'auditori i, dels diaris d'aquesta setmana, que, segons una ampla enquesta resulta que l'evangeli no desperta gaire interès en un ampli sector de la nostra joventut.
Posant de costat aquestes dues dades, em faig -us faig- aquesta pregunta:
"Per què l'anunci de l'evangeli no desperta entusiasme en molta gent, sobretot als joves?"
Buscant resposta, n'he trobat un bon grapat; us n'ofereixo dues per si us convencen.
La primera té a veure amb la pèrdua, per part de molta gent, de la capacitat de meravellar-se davant de tot allò que s'escapa de les coordenades materials.
"Per què l'anunci de l'evangeli no desperta entusiasme en molta gent, sobretot als joves?"
Buscant resposta, n'he trobat un bon grapat; us n'ofereixo dues per si us convencen.
La primera té a veure amb la pèrdua, per part de molta gent, de la capacitat de meravellar-se davant de tot allò que s'escapa de les coordenades materials.
Molta gent ha perdut el sentit del misteri de l'existència i, amb ell, la capacitat de sorprendre’s i meravellar-se, qualitat que és indispensable per fer filosofia i per cercar les últimes dimensions de la vida.
No cal dir que una carència tal és altament nociva i que les seves repercussions són més aviat depriments.
També -i aquesta és la segona resposta a la pregunta inicial- podria ser degut al fet que es predica l'evangeli, no com feia Jesús sinó com predicaven els rabins del seu temps.
No cal dir que una carència tal és altament nociva i que les seves repercussions són més aviat depriments.
També -i aquesta és la segona resposta a la pregunta inicial- podria ser degut al fet que es predica l'evangeli, no com feia Jesús sinó com predicaven els rabins del seu temps.
De fet, aquesta és la raó que anota Sant Marc en l'evangeli d'aquest diumenge: la gent es meravellava dels ensenyaments de Jesús perquè la seva predicació no era com la dels capellans.
Els capellans -els rabins- explicaven la paraula de Déu -la Bíblia- per ofici, per costum, sense ànim ni passió i, és clar, la lletra sola avorreix i cansa.
Jesús, en canvi, no es limitava a ser un simple altaveu -fred i impersonal- d'uns determinats ensenyaments, sinó que tot ell era paraula viva i palpitant que volia comunicar-se.
Sí, aquesta podria ser una bona explicació del pobre ressò i de la minsa acollida que troba l'anunci actual de l'evangeli cristià: que els capellans i ministres de la paraula no prediquem un evangeli arrancat de les entranyes ans tret de la butxaca on tenim emmagatzemat allò que vam
aprendre de les tradicions i dels llibres del seminari.
En Josep Pla i Casadevall afirmava: Hi ha capellans que són uns ploms impressionants. I pensar que el que prediquen és el més important que s'ha escrit en aquest món.
Els capellans -els rabins- explicaven la paraula de Déu -la Bíblia- per ofici, per costum, sense ànim ni passió i, és clar, la lletra sola avorreix i cansa.
Jesús, en canvi, no es limitava a ser un simple altaveu -fred i impersonal- d'uns determinats ensenyaments, sinó que tot ell era paraula viva i palpitant que volia comunicar-se.
Sí, aquesta podria ser una bona explicació del pobre ressò i de la minsa acollida que troba l'anunci actual de l'evangeli cristià: que els capellans i ministres de la paraula no prediquem un evangeli arrancat de les entranyes ans tret de la butxaca on tenim emmagatzemat allò que vam
aprendre de les tradicions i dels llibres del seminari.
En Josep Pla i Casadevall afirmava: Hi ha capellans que són uns ploms impressionants. I pensar que el que prediquen és el més important que s'ha escrit en aquest món.
Fins aquí, potser tots estaríem d'acord. Deixeu-me, però, canviar de registre.
És evident que els capellans tenim la culpa en aquesta manera fada i soporífera d'anunciar l'evangeli, però, compte!, també en teniu els laics. És culpa de tots plegats que la nostra predicació s'hagi convertit en el discurs displicent i asèptic d'un catolicisme arcaic i passiu, d'un
catolicisme que no s'equivoca mai, però que tampoc l'encerta, perquè no acaba mai de posar-se en contacte amb les preocupacions vives i reals del moment actual. És culpa de tots i no solament dels capellans. I, si no ho voleu creure, reviseu de quina manera anuncieu vosaltres l'evangeli; o, millor encara, pregunteu-vos si és que de veritat, teniu ganes d'anunciar un evangeli joiós i humanitzador, estimulant i fraternal.
És evident que els capellans tenim la culpa en aquesta manera fada i soporífera d'anunciar l'evangeli, però, compte!, també en teniu els laics. És culpa de tots plegats que la nostra predicació s'hagi convertit en el discurs displicent i asèptic d'un catolicisme arcaic i passiu, d'un
catolicisme que no s'equivoca mai, però que tampoc l'encerta, perquè no acaba mai de posar-se en contacte amb les preocupacions vives i reals del moment actual. És culpa de tots i no solament dels capellans. I, si no ho voleu creure, reviseu de quina manera anuncieu vosaltres l'evangeli; o, millor encara, pregunteu-vos si és que de veritat, teniu ganes d'anunciar un evangeli joiós i humanitzador, estimulant i fraternal.
(Mn. Martí Amagat)
Després de llegir aquest text, he reflexionat sobre el perquè a mi no em sona gaire amable el concepte i la forma que determinats grups proposen avui dia per predicar i fer arribar l'Evangeli als altres (la d'anar al darrere de les persones i retornen a determinades pràctiques del passat). De petita vaig viure una experiència personal i familiar que podia fins i tot haver-me portat a avorrir tot el referent a Jesucrist perquè a causa de les evangelitzacions vaig experimentar la separació de persones que estimava, una fins i tot de forma definitiva (va morir). Sí, podia haver engegat les religions a pastar fang (la nostra i les altres), però en canvi, va ser a l'inrevés. Ara estic convençuda que, essent una criatura, en aquells moments Déu va estar al meu costat i em va ajudar a anar descobrint que Ell no és responsable de determinades situacions que els éssers humans es munten en nom seu. Tot aquest tema el deixo per explicar un altre dia perquè és complex.
0 comentaris:
Publica un comentari