Del full arxiprestal "Fent Camí per la Segarra rural" d'avui:
En una pel·lícula de les antigues del Charlot, es veu com per anar de viatge escull una maleta, però és massa petita per encabir tot el que necessita i no la pot tancar. S'hi posa de peus, s'hi asseu a sobre... i al final l'arriba a tancar, però llavors s'adona que les peces de roba pengen
pels quatre costats! Què fa? Doncs agafa unes tisores i comença a tallar tot el que penja: mànigues de camisa, colls, puntes de corbata... Així queda la maleta tancada i sense cap penjoll, sense res que faci mal a la vista.
A voltes els capellans estem temptats d'actuar de la mateixa manera: retallar allò que ens sembla que no cap en les ments raonables dels nostres oients quan prediquem. Així ens evitem disgustos.
Avui mateix, en l'evangeli d'aquest diumenge, segurament estem temptats d’aigualir el missatge de Jesús. Perquè avui Jesús crida els seus primer quatre deixebles a què el segueixin sense dir-los cap a on va, cap a on se'ls enduu. La crida a anar amb Jesús, a fer el seu viatge, pot suscitar en nosaltres la mateixa reacció del Charlot: la de retallar el que no ens va bé, el que no ens agrada, fent el viatge cristià rere Jesús amb una maleta massa petita. La mateixa temptació la podem tenir els capellans i els catequistes: la d'aigualir el missatge de Jesús.
Segons l'evangeli d'avui, Jesús simplement els diu "segueix-me". I al cap d'una bona estona de caminar amb ell, els dos deixebles li pregunten: "on viviu?" i Jesús simplement els contesta: "veniu i ho veureu". Però aquesta resposta, i sobretot ell, devia tenir un to tan càlid, tan
convincent, que al cap de molts anys encara recordaven l'hora en què Jesús els va parlar: "eren les quatre de la tarda". No cal pas que us digui que aquests dos deixebles van seguir Jesús i fins i tot, al cap dels anys, van donar la vida per ell.
pels quatre costats! Què fa? Doncs agafa unes tisores i comença a tallar tot el que penja: mànigues de camisa, colls, puntes de corbata... Així queda la maleta tancada i sense cap penjoll, sense res que faci mal a la vista.
A voltes els capellans estem temptats d'actuar de la mateixa manera: retallar allò que ens sembla que no cap en les ments raonables dels nostres oients quan prediquem. Així ens evitem disgustos.
Avui mateix, en l'evangeli d'aquest diumenge, segurament estem temptats d’aigualir el missatge de Jesús. Perquè avui Jesús crida els seus primer quatre deixebles a què el segueixin sense dir-los cap a on va, cap a on se'ls enduu. La crida a anar amb Jesús, a fer el seu viatge, pot suscitar en nosaltres la mateixa reacció del Charlot: la de retallar el que no ens va bé, el que no ens agrada, fent el viatge cristià rere Jesús amb una maleta massa petita. La mateixa temptació la podem tenir els capellans i els catequistes: la d'aigualir el missatge de Jesús.
Segons l'evangeli d'avui, Jesús simplement els diu "segueix-me". I al cap d'una bona estona de caminar amb ell, els dos deixebles li pregunten: "on viviu?" i Jesús simplement els contesta: "veniu i ho veureu". Però aquesta resposta, i sobretot ell, devia tenir un to tan càlid, tan
convincent, que al cap de molts anys encara recordaven l'hora en què Jesús els va parlar: "eren les quatre de la tarda". No cal pas que us digui que aquests dos deixebles van seguir Jesús i fins i tot, al cap dels anys, van donar la vida per ell.
0 comentaris:
Publica un comentari