A LA RECERCA DEL SALM PERDUT...

El títol d'aquesta anècdota pot recordar el de la pel·lícula "En busca del arca perdida", una aventura de l'Indiana Jones. L'anècdota em va passar fa uns dies i em va fer reflexionar sobre diversos aspectes.
Era un dia qualsevol de la setmana i vaig anar a Missa. Com en d'altres ocasions, vaig llegir la lectura però, quina sorpresa..., que després de la lectura (a la mateixa pàgina o a la següent) no hi havia el Salm, com les altres vegades. Vaig començar a regirar fulls i el Salm, que no sortia per enlloc. No hi havia cap punt que indiqués la pàgina on s'havia d'anar. El punt portava a la pàgina de l'Evangeli. La gent, a baix, asseguda esperant i la meva cara tornant-se cada vegada més vermella perquè no trobava el Salm. Tenia ganes de dir el que passava: "Un moment, sisplau, que avui és diferent dels altres dies i no trobo la pàgina", però com que les Misses són tan pautades i estàtiques, dubtava de si podia improvisar o no. Per això em vaig posar més vermella que la jaqueta que portava posada, perquè no podia expressar verbalment el que estava passant en aquell moment. O sí que podia, però no ho tenia clar perquè com que les celebracions litúrgiques són tan litúrgiques... I la gent, esperant-se. Potser ens manca confiança entre les persones que assistim a Missa, en el sentit que si hi hagués confiança suficient ja no ens tallaríem per expressar-nos lliurement en situacions com aquestes. M'imagino que l'Últim Sopar no devia ser tan pautat... ja que els sopars són més informals (com a mínim els que són familiars i entre amics) i després, un cop a casa, vaig pensar que ara les Misses semblen més un sopar d'etiqueta -en aquests sopars s'ha de vigilar com se situa i com es menja per no saltar-se les normes del protocol- que no pas un sopar entre amics i amb l'Amic Jesús. També m'imagino que les primeres comunitats cristianes, quan feien les celebracions en cases particulars, deurien fer-ho més natural. El fet que a Missa estigui tot tan pautat, contribueix a que si t'equivoques o perds els papers en un moment donat, et doni la sensació que has esguerrat la festa... Són reflexions personals, però de les meves galtes vermelles com tomàquets (i de la recerca del Salm perdut) n'he après que si un altre dia em torna a passar una anècdota semblant, m'expressaré verbalment, demanaré a la gent que s'esperi un moment perquè "avui el Salm és en una altra pàgina i no el trobo". Clar i català (i cristià).