Ahir vaig llegir dos textos que semblen interelacionats, encara que en un principi no ho estaven pas. Per una banda vaig llegir el fragment del dia, del llibre "365 días con Juan XXIII". Em va sorprendre el fet de veure que parlava de Sant Francesc de Sales, que se celebrava ahir mateix, però al capdavall hi posa que en Roncalli ho va escriure el 29 de gener de 1903 (quan tenia 21 anys). Com que el fragment és del Diari de l'Ànima, vaig mirar a la meva edició en català (de l'any 1964), i vaig veure que l'escrit en qüestió correspon al 29 de gener de 1903. Total, que vaig pensar que a l'any 1903 Sant Francesc de Sales devia celebrar-se el 29 de gener, va canviar de dia i actualment se celebra el 24 de gener.
Aquest és el primer text que vaig llegir ahir. L'altre el vaig llegir abans d'anar a dormir, a la publicació "El Pregó", que va arribar ahir al migdia. És el "discurs de la lluna", que en Roncalli, essent ja Joan XXIII, va fer de forma espontània el vespre de la inauguració del Concili Vaticà II.
Per què he escrit que els dos textos semblen interelacionats? Doncs perquè en un moment donat del fragment del dia de Sant Francesc de Sales (1903), el jove Angelo Giuseppe Roncalli diu que si aconseguís assemblar-se a Sant Francesc de Sales, ni que el fessin Papa no s'immutaria (suposo que es referia a que no li pujaria el poder al cap). I al cap de 59 anys, el mateix Angelo Giuseppe Roncalli, ja ancià i també havent arribat a Papa, surt al balcó i fa un discurs en què es capta que realment el poder no li ha pujat al cap; ans al contrari, la seva senzillesa i humilitat el fan anomenar-se a sí mateix "un germà que us parla, un germà convertit en pare per voluntat de Nostre Senyor". I aquestes paraules no són només paraules que el vent s'emporta, sinó que les accions de la seva vida, fins i tot essent ja Joan XXIII, demostren la senzillesa d'aquest bon home.
0 comentaris:
Publica un comentari