LA LYRICA A PREU D'OR

Quan anava a l'escola i a l'institut, a l'assignatura de Literatura ens parlaven de la Lírica, l'Èpica i la Dramàtica. Fa uns quants dies vaig descobrir un altre tipus de Lírica. De fet, s'escriu LYRICA i és un medicament. Vaig saber de la seva existència perquè, d'entre molts d'altres medicaments, aquest el necessita una dona pobra de Palestina, una iaia palestina que està molt malalta. Vaig anar a la farmàcia a demanar preus dels medicaments que necessita aquesta dona, per tal de comprar-li'n alguns, però per poc em desmaio quan vaig em van dir el preu de la Lyrica: 95 euros! Mare de Déu, Senyor! La gent jubilada d'aquí té els medicaments gratuïts però, com pot costar tants diners un medicament? Un medicament, per a moltes persones, és tan necessari i indispensable com el menjar i l'aigua! Si aquí val això, què deu valer allà (si és que el tenen a l'abast)? Si, com a mínim, em toqués la loteria de Nadal... podria comprar Lyrica per a aquesta dona.

Aquest fet m'ha fet pensar que les persones que gairebé mai anem al metge i no gastem medicaments de la Seguretat Social (i, gràcies a Déu, no agafem baixes laborals), hauríem de poder anar acumulant punts i amb els punts poder adquirir medicaments per ajudar a persones de fora o bé tenir encara més descompte quan nosaltres en necessitem. Per exemple, amb les targetes VISA d'algunes entitats bancàries ja passa que amb els punts que et donen, en comptes d'escollir regals per a tu mateixa, pots donar els punts a alguna ONG per a algun projecte i l'entitat bancària li dóna la quantitat de diners equivalents. Seria molt bo que ho fessin amb els medicaments, que són de primera necessitat.