GANDHI A PALESTINA

Com ja he anat explicant en anteriors posts davant l'opressió que pateixen els palestins hi ha respostes de no-violència com és el cas de les manifestacions dels divendres en pobles dels voltants de Betlem, on la gent es manifesta pacíficament contra la construcció del mur i la confiscació de terres i els soldats sovint responen amb garrotades i detenint a manifestants. Clicant en aquest enllaç es pot veure el video que vaig penjar en un post anterior i que pertany a una d'aquestes manifestacions en què vam anar: http://lasaltimbanquineta.blogspot.com/2007/07/esperar-se-leix-del-llobregat-o-en-un.html .
La Holy Land Trust (el nom vol dir més o menys "Confiança en Terra Santa"), la ONG palestina de Betlem que va organitzar el camp de treball al qual vaig participar, s'identifica molt amb la filosofia d'en Mahatma Gandhi. Al local on hi ha les oficines de la ONG s'hi poden veure molts llibres sobre en Gandhi, així com també fotos i missatges. En un dels missatges hi diu que "Les mans que ajuden són més santes que les que preguen" (en anglès hi posa "Hands that help are holier than hands that pray"). Es veu que és una de les frases del mestre Gandhi. Malgrat tota aquesta tasca de no-violència, les organitzacions palestines pacifistes, que defensen els drets dels palestins i rebutgen el mur i la política d'opressió són vistes amb molt mals ulls pels israelians, que fins i tot les consideren portadores del terror (ja m'enteneu...). Això deu ser una excusa per oprimir encara més els palestins i acusar-los de manera que no es puguin defensar del que pateixen -i no puguin defensar-se ni de manera pacífica! Fes-ho com vulguis, que els israelians ho troben tot malament i ho malinterpreten tot-. Em van explicar que la mateixa Holy Land Trust, que tal com he dit duu a terme una tasca molt bona -i portadora de pau- va ser durament desacreditada i injustament acusada per un jueu extremista americà que va publicar un text molt fort contra la ONG a la premsa americana. Com deia el Ghandi, però, cal aguantar i no rendir-se.

LES OLIVERES DE LA PAU

L'OLIVERA QUE VAM PLANTAR AL COSTAT DE LA CASA. ÉS MOLT PETITA.

Des que he tornat de Palestina que em miro amb més atenció l'olivera que hi ha plantada a l'hort de casa. Gairebé cada dia la rego i fins ara no m'havia fixat que ja fos tan alta. A Palestina n'hi ha moltes, d'oliveres, algunes de molt antigues com la de 3000 anys que hi ha pels voltants d'Al-Walajah i a la qual vaig tenir l'honor de poder-me enfilar (es pot veure la foto a l'enllaç http://lasaltimbanquineta.blogspot.com/2007/07/cap-de-setmana-atrafegat-i-trist.html). Era enorme! Si la del meu hort creix així no cabrem a casa! Sempre he sentit relacionar les oliveres, les seves branques, amb la pau i justament a Palestina que n'hi ha tantes... tanta mancança de pau que hi ha! I ara, fent un parèntesi, vull dir que em fa gràcia que el President de Justícia i Pau es diu precisament Arcadi OLIVERES. A la Muntanya de les Oliveres de Jerusalem també hi ha oliveres, és clar, però no tantes com em pensava. Potser a l'època de Jesús n'hi havia més, abans que hi construïssin totes les esglésies i edificis que hi ha per la zona. El dia de la inauguració de la casa reconstruïda a Al-Walajah també vam plantar dues oliveres. Desitjo amb tot el cor que les oliveres creixin tant que puguin fer ombra a la petita casa. Voldrà dir que la casa es manté al llarg dels anys i no la tornen a enderrocar. Per cert, són bones les olives de Palestina! Petites però gustoses.

ANAR DE VACANCES O PARTICIPAR EN UN CAMP DE TREBALL

PLACA MEMORIAL EN RECORD DE LA FAMÍLIA MASSACRADA A NABLÚS EL 2002 (FAMÍLIA DEL COSÍ DEL MEU AMIC DEL CIRC). PLACA SITUADA A LA PARET DEL DAVANT DE LA CASA ENSORRADA PER LES BOMBES.

SITUACIÓ DESASTROSSA A LA CIUTAT DE QALQYLIA (NORD DE CISJORDÀNIA), QUE ESTÀ QUEDANT TOTALMENT ENVOLTADA PEL MUR, TANQUES ELÈCTRIQUES, ETC.

Hi ha persones que no saben apreciar la diferència entre "anar de vacances" (o fer un viatge) i "participar en un camp de treball". Et trobes persones que et diuen "Oh, vas anar a fer un viatge molt maco!" o bé "Quin viatge que has fet, eh?", etc. La meva resposta és: "Sí, he fet un viatge a Palestina. Hi he estat uns quants dies treballant sota un sol de mil dimonis per ajudar a reconstruir una casa, els primers dies amb el cor encongit i mirant de reüll que no vinguessin els soldats a tornar-la a destruir; he pagat diners -igual com els altres voluntaris- per ajudar a pagar el material de construcció d'aquesta casa; per anar-hi vaig passar-m'ho fatal a l'aeroport abans de pujar a l'avió perquè em van escorcollar de dalt a baix -inclosos els diners i tot el que duia al bolso- i em van humiliar; he anat a una ciutat on a la nit sents tiroteigs i bombes esclatant i per tota la ciutat hi ha fotos de les persones que hi han matat amb incursions; he estat en camps de refugiats; he assistit a xerrades on només sentia parlar de problemes i més problemes i hi havia dies que acabava KO, amb càrrega mental i deprimida, de tanta història trista i d'opressió que sentia; he dormit en hostals i hotels que no sé si tenien alguna estrella perquè tot es desmuntava, el bany s'inundava, hi havia formigues per sobre la taula quan menjaves, de vegades no et feien la neteja del lavabo i quan tornaves de treballar encara el trobaves inundat... En resum, he anat a Israel i no he vist ni el Mar Mort, ni Massada, ni el riu Jordà, ni Galilea, ni Eilat, ni Tel Aviv, ni res de res del que podem considerar turisme. Del que acostumen a veure els pelegrins he estat a Betlem (hi vivia) i a Jerusalem, però enlloc més. Del que acostumen a veure els turistes -apart de Betlem (si és que hi van, actualment) i Jerusalem- em sembla que tampoc he vist res. Per tant, és això "Unes grans vacances"? És això "Un gran viatge"? Sort del nas de clown, que servia per autoanimar-se. Tant me fa, hi vaig anar a ajudar, però el que voldria és que la gent entengui que no tothom se'n va de vacances, a l'estiu. Que hi ha gent que se'n van a un país deiferent per fer-hi alguna cosa més que simplement gastar-se els calés i passar-s'ho bé. Ens trobem en una societat massa preocupada pel benestar, per l'oci i el passar-s'ho bé. Deu ser aquesta la raó per la qual hi ha persones que encara no saben què és anar a prendre part en un camp de treball. He tingut una idea. Quan era a Palestina, a blog hi escrivia el just, però tenia una llibreta on cada dia m'hi descarregava a l'engròs i hi escrivia tot el que sentia. Provaré de copiar-ne trossos aquí al blog, tal com els vaig redactar, tal com sortien les idees, els pensaments, en el moment donat. Potser així, si algú encara no es fa pagues del que passa allà, se'n farà més el càrrec. Normalment si vas a fer "un gran viatge" no escriuràs comentaris depriments en un diari que t'ajuda dia rere dia a descarregar-te de tot el que has vist i sentit.

QUÈ TINDRÀ PALESTINA... I LA SEVA GENT?

AQUÍ VENEN MOLTES GORMANDERIES (COMERÇ DE JERUSALEM).

PARADA DE PA A LA PART ANTIGA DE JERUSALEM.

PINTURA A L'EXTERIOR DE L'ESGLÉSIA LUTERANA DE BEIT SAHOUR. AQUÍ TOTS SOM DE LA MATEIXA ALÇADA!

M'estic preguntant què deu tenir Palestina i la seva gent d'especial, ja que aquests dies trobo i em comunico amb persones que hi han anat un cop a fer voluntariat i repeteixen sovint. El mateix pallasso sense fronteres que em vaig trobar a l'avió de tornada em va dir que el 30 de juliol (demà passat) se n'hi torna a anar. I només fa 15 dies que en va tornar! La Mari Carmen (no sé on viu però és d'Espanya) va anar l'any passat al camp de treball de Nablús, per Setmana Santa se n'hi va tornar a visitar els coneguts i avui m'ha escrit un mail des de Ramallah on està col·laborant en un camp de treball. Alguns dels mateixos voluntaris internacionals que treballaven amb mi no era pas la primera vegada que hi anaven a ajudar. Què vol dir, tot això? La setmana passada una noia del meu poble em va comentar que li agradaria anar cap a aquella zona però que cada vegada que amb el seu marit ho han demanat en una agència de viatges els han recomanat que no hi anessin perquè és perillós. Però per altra banda un munt de persones d'arreu del món, pel seu compte (al marge de les agències de viatges) hi van i en vénen per anar a cooperar. Un cop ets allà no tens la sensació de perill. És el fet d'anar-hi una forma de protesta? És un dir "Ja n'hi ha prou!", "No estem d'acord amb el que està passant"? Tothom deu tenir les seves raons per anar-hi, però al marge de les raons l'important és que s'hi vagi a ajudar.

UNA CASA FETA AMB MOLT D'AMOR VERSUS UN MUR FET AMB ODI

CASA D'UNA FAMÍLIA CRISTIANA CATÒLICA DE BETLEM ENVOLTADA PEL MUR (ES VEU UNA MICA LA TEULADA DINS DEL QUADRAT QUE FORMA EL MUR). LA FOTO ÉS TIRADA DES DE LA TEULADA D'UNA CASA D'UN DELS TRES CAMPS DE REFUGIATS DE BETLEM. ÉS A LA ZONA DE LA TOMBA DE LA RAQUEL (ESPOSA DE JACOB).

EL MUR VIST DES DE LA TEULADA DE LA MATEIXA CASA.

VISTA DEL MUR A BETLEM, A LA MATEIXA ZONA.

MUR A BETLEM. ESTÀ TOT BEN GUIXAT AMB ESCRITS DE PROTESTA EN DIFERENTS IDIOMES. TAMBÉ N'HI HA EN CATALÀ I EN CASTELLÀ.

MÉS IMATGES DEL MUR.

PROMOCIÓ DE VENDA DE PISOS I CASES QUE FORMEN UN SETTLEMENT (COLÒNIA JUEVA) AL VOLTANT DE JERUSALEM. LA PROMOCIÓ OFEREIX PISOS MÉS BARATS I MOLTS ISRAELIANS QUE VIUEN A L'ESTRANGER ELS COMPREN I POTSER ALGUNS NO SABEN NI QUE VIUEN EN CASES CONSTRUÏDES A PARTIR DE LA DESTRUCCIÓ DE VIVENDES I LA CONFISCACIÓ DE TERRES PALESTINES. D'ALTRES HO SABEN PERÒ JA HI ESTAN D'ACORD.

DETALL DE LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ZONA RESIDENCIAL PELS COLONS AL VOLTANT DE JERUSALEM, CONFISCANT TERRES PALESTINES.

CONTRAST: LA CASA ENSORRADA ABANS QUE LA COMENCÉSSIM A RECONSTRUIR I, AL DARRERE, UNA COLÒNIA JUEVA QUE ES VA EXTENENT. DE FORA VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN... MOLTS COLONS VÉNEN DE FORA D'ISRAEL.

LA CASA QUE RECONSTRUÍEM: SENZILLA I PETITONA. A DARRERE ES VEU EL CONTRAST: ZONA RESIDENCIAL DE COLONS AMB BLOCS DE PISOS I CASES NO TAN SENZILLES COM LA "NOSTRA". EL MUR SERVEIX PER SEPARAR ELS COLONS DELS PALESTINS (O ELS PALESTINS DELS COLONS).

UNA ALTRA DE LES CASES ENDERROCADES DE LA ZONA D'AL-WALAJAH. ES PREVEU QUE UNES 65 CASES QUEDIN DESTRUÏDES PER FER PASSAR EL MUR PER LA ZONA.
Aquests dies estic repassant les fotos que vaig fer per Palestina. En vaig fer més de 500! Algunes les he revelat, d'altres no. Algunes les utilitzaré només en format digital per explicar l'experiència als llocs on m'ho demanin. Faig un parèntesi: acabo de començar a escriure i me n'he adonat que tinc un ocell que va corrent (bé, volant, per aquí dins l'habitació. Uf! S'acaba de donar una tosterrada amb algun moble! Quina patacada, pobre ocell! Vaig a alliberar-lo. Sembla que estigui empresonat, també dins d'un mur. Ja torno... Ho he aconseguit. L'ocell ja se n'ha anat volant. Avui ja he salvat una vida. Je, je, je... Ha entrat per la xemeneia i no sabia sortir). Bé, torno a les fotos de Palestina. Quan me les miro veig un contrast entre la reconstrucció de la casa i la construcció del mur que gairebé farà 700 Km. d'allargada i suposa una despesa de diners inimaginable. Mentre que la casa és per viure-hi la família Salem (per tant és construcció, fomenta la vida), el mur és per no deixar viure (és detrucció de la vida quotidiana de les persones, dels seus anhels, de les seves aspiracions...). La nostra casa està feta amb molt d'amor. Cada totxo transportat, cada palada de sorra, cada zona netejada, cada gota de suor caiguda del nostre front... Com que és una casa feta a partir de l'amor es mereix seguir en peu per sempre més. El mur, en canvi, està fet a partir del rebuig, de l'odi, del menyspreu envers la comunitat palestina. Es mereix caure i desaparèixer per sempre. Amnistia Internacional està recollint signatures perquè s'aturi la construcció del mur i s'enderroqui. Si tots els diners que s'han gastat en aquesta estupidesa els haguessin invertit en sanitat i en d'altres àmbits, què bé que hauria estat! De fet, l'ampliació del mur va paral·lela a la construcció de settlements (colònies jueves a l'estil de zones residencials, que en la majoria de casos també es creen a partir de la confiscació de terres dels palestins). El que no entenc és que Estats Units està contribuint a finançar el mur de la vergonya i, per altra banda, hi ha governs europeus que viatgen a Palestina i es comprometen amb la societat palestina. Darrerament a Cisjordània (sobretot a Betlem) s'ha rebut la visita i el suport de França i Itàlia. El mateix Romano Prodi va ser a Betlem i Ramallah quan nosaltres hi érem i es va comprometre a ajudar. Quines coses!

NENS PALESTINS EMPRESONATS: TORTURES, ABÚS SEXUAL...

L'OCUPACIÓ PRIVA ELS INFANTS PALESTINS DELS SEUS DRETS

CENTRE DE SALUT DEL CAMP DE REFUGIATS OLD ASKAR (NABLÚS).

ESPAI DEL CAMP DE REFUGIATS OLD ASKAR (NABLÚS) ON ES VOLDRIA CONSTRUIR EL PARC INFANTIL.

Avui volia parlar d'una notícia, però l'he canviat per una altra. Resumeixo la que volia comentar: ahir uns jueus extremistes van assaltar la mesquita Al-Aqsa de Jerusalem coincidint amb els actes de commemoració de la destrucció d'un dels seus temples. Vaja quina manera de commemorar, assaltant el temple de l'altra religió! Si els musulmans haguessin estat els assaltants d'un lloc sagrat jueu, el fet hauria sortit a les notícies per deixar una vegada més per terra la seva religió. Ara canvio de tema i parlaré dels infants. He llegit una altra notícia que voldria compartir. És un exemple de la privació dels drets dels infants palestins. Aquesta nit he somniat que em trobava visitant un dels tres camps de refugiats de Betlem i quedava envoltada de quitxalla. Això és el que ens va passar quan vam visitar el camp de refugiats Old Askar de Nablús. La pàgina web -està en anglès- és http://www.servaskar.jeeran.com/ i s'hi pot llegir tots els projectes que s'hi han desenvolupat per ajudar els refugiats, així com també els que es voldrien assolir (construcció d'un parc infantil, aportació d'una sala de raigs X adequadament equipada, projectes d'ajuda per a les persones que no tenen feina, així com també per als pobres i malalts). Calen diners per poder dur a terme dels projectes. Aquest camp està format per persones palestines (i descendents) que el 1948 van haver de marxar de Jaffa, Haifa i d'altres indrets d'Israel. Es treballa molt pel tema salut, infantesa, escoles, dona... Els infants (i les dones, els ancians i els malalts) són els més vulnerables quan hi ha conflictes i pobresa. La notícia sobre els drets dels infants de la qual parlava quan he començat el post té com a protagonista una nena de 14 anys anomenada Aseel. Aquesta nena a principis de juliol va tenir un trauma. Havia estat seleccionada -juntament amb el seu grup de dansa- per participar al festival infantil folklòric de Qatar representant Palestina. Tot i estar vivint a Cisjordània, els seus pares provenien de Gaza i tenen el document d'identitat d'allà. L'autoritat israeliana demana un permís especial perquè la gent provinent de Gaza i establerta a Cisjordània pugui sortir del país. Si la nena surt sense el permís especial, quan torni l'enviaran tota sola a Gaza, no a Cisjordània on viuen els seus pares. La nena, que en ser seleccionada estava boja d'alegria, ara es passa el dia plorant i preguntant als seus pares per què li prohibeixen d'anar al festival, què ha fet ella de mal per no poder realitzar aquest somni, ara que el tenia a tocar. Se sent empresonada. Frustració total. Imagineu-vos que un escolà de Montserrat no pogués anar a un festival on participés l'Escolania només perquè és d'una altra raça, lloc d'origen... (és difícil d'entendre-ho, no es pot comparar, però és un exemple per aproximar-se a la situació). El pare de l'Aseel només li pot dir que a Cisjordània hi ha 80000 palestins amb document d'identitat de Gaza, els quals tenen les seves llars, estan profundament arrelats a aquesta terra però els ocupants els han empresonat en la pròpia terra. És això una bona raó per convèncer una criatura? Però el pobre home no deu saber ni què dir-li.

Web d'un dels camps de refugiats de Betlem: www.dheisheh-ibdaa.net/home.htm

ESPERAR-SE A L'EIX DEL LLOBREGAT O EN UN CHECKPOINT

CONTROL MILITAR-TERMINAL A NABLÚS. S'HA DE PASSAR CAMINANT I CANVIAR DE TAXI O COTXE UN COP S'HA TRAVESSAT. ES VEIA UNA LLARGA CUA DE GENT ESPERANT, FAMÍLIES SENCERES AMB CANALLA, ANCIANS, INFANTS PLORANT...

CUA AL CONTROL MILITAR (CHECKPOINT) DIRECCIÓ RAMALLAH, NABLÚS...

Ahir vaig anar a La Nou de Berguedà amb motiu de la trobada de l'Hospitalitat de Lurdes de Vic i Solsona. Deu fer cinc anys que hi participo amb animació (clown) després del dinar i abans del rés del Rosari. Aquesta vegada, però, vaig ser incapaç de treure les pallassades perquè encara em trobo en una mena d'estat de shock després d'haver tornat de Palestina. Mentre era allà em sentia molt bé i penso que vaig poder ajudar a moltes persones, algunes amb accions ben senzilles. Un cop aquí, penso en aquella gent i em trobo desplaçada perquè ara no els puc ajudar (si sóc aquí no sóc allà). També trobo ridícules algunes converses i/o preocupacions de gent que viu aquí. Te n'adones que malgrat ser més lliures que els palestins, moltes persones occidentals viuen empresonades per d'altres raons. Un dels detalls que m'impressionen més és la importància que aquí es dóna a l'opinió que els altres puguin tenir de nosaltres mateixos. Vivim d'aparences..., hem de quedar bé..., no diem això o no fem allò estant pendents del que els altres pensaran o diran de nosaltres... Això no és llibertat. A Palestina vaig fer el que em va donar la gana. Així de clar. Si em venia de gust posar-me el nas de clown al mig del carrer, ho feia. Si havia de carretejar la pesada maleta pel carrer ho feia sense pensar si m'estaven mirant o no. Etc. etc. Entre els oprimits i els pobres pots ser tu mateix/a perquè no has de fer res per quedar bé, simplement ajudar. Tornant a la Nou de Berguedà, en comptes de fer pallassades vaig explicar molt per sobre la situació d'opressió en què viuen els palestins. Quan vaig tornar a casa, vaig trigar 2 hores i quart a arribar (en comptes de 35-40 minuts) perquè hi havia la caravana de cotxes de cap de setmana que baixava de la muntanya. Semblava la cua dels checkpoints (n'hi ha més de 500, a Cisjordània!), però amb la diferència que aquí la gent fa caravana anant o tornant d'un cap de setmana d'oci, de passar-s'ho bé, i no pas per privació de llibertat de moviments. Mentre m'esperava tenia posat el CD que vaig comprar a Ramallah i escoltava, entre d'altres, la cançó de moda a Palestina. Molts records em venien a la ment, però em tranquil·litzava el fet de pensar que al capdavall de la caravana, aquí no hi ha soldats que aturin a la gent i els remenin totes les pertanences personals a més a més d'intimidar-los.

Aquí podeu veure com actuen els soldats quan la gent es manifesta pacíficament als pobles del sud de Betlem contra el mur que els pren terres. Això va passar divendres 13 de juliol. Conec la gent que surt al reportatge i també l'arrestat.

LA VISITA A LES VINYES DE CREMISAN I VI DE MISSA DE LA NIT DE NADAL

VISTA DE LES VINYES DE CREMISAN.

EL SALESIÀ P. LUCIANO EXPLICANT ALS VOLUNTARIS ELS ORÍGENS I LA TASCA DEL CELLER DE CREMISAN.

LA MARE DE DÉU DE JOAN BOSCO, A LA CAPELLA DEL CONVENT.

INTERIOR DE LA CAPELLA DEL CONVENT.

INTERIOR DEL CONVENT: RETRAT DE SANT JOAN BOSCO, FUNDADOR DELS SALESIANS.

JARDÍ DEL CELLER DE CREMISAN.

PLACA A LA PARET DEL CELLER DE CREMISAN.

Fa una setmana que vam visitar Cremisan, molt a prop de la casa que vam reconstruir. Aquest lloc és conegut pel vi i a la targeta hi diu que pertany a Jerusalem. Hi viu una comunitat de salesians que dóna feina a unes 100 famílies palestines. Hi ha vi de tot tipus. Un dels salesians ens va fer una explicació extensa sobre els orígens i la tasca desenvolupada al lloc. El salesià en qüestió es diu Luciano i és italià. Un dels que hi viuen és català, el P. Bernat (el mateix que va portar la Senyera catalana a la botiga de Betlem on vaig fer els Pastorets i vaig tastar el vi de Missa de Cremisan), però no el vaig poder saludar perquè aquells dies ell era a Itàlia. Vaig comprar vi de Missa i cava. Només una ampolla de cada perquè em feia por passar-ne gaires a l'aeroport. En total portava quatres ampolles: dues de grans i dues de petites. No em van posar pegues a l'hora de portar-ho però me les van embolicar de tal manera que una de les petites es va trencar. El vi de Missa és el que utilitzen a la Missa del Gall de Betlem. Em sap greu perquè només podré donar-ne una mica a uns pocs capellans per a la Missa del Gall. M'hauria agradat tenir-ne més ampolles per poder repartir-ne a tothom. Utilitzar aquest vi per a la Consagració de la Missa del Gall pot ser una altra manera senzilla de solidaritzar-se amb el poble palestí aquella nit tan especial.

LA TOMBA DE L'ABRAHAM I HEBRON

HEBRON AL DARRERE (VISTA DES DE LA PART SUPERIOR D'UNA CASA).

LA TOMBA DE L'ABRAHAM A HEBRON.

EL POBRE ANCIÀ CEGUET QUE TOTS ELS TURISTES PASSAVEN D'ELL.

AIXÍ ANÀVEM DE GUARNIDES LES DONES DINS LA MESQUITA.

DINS LA MESQUITA DE LA TOMBA DE L'ABRAHAM.
Diumenge passat al matí vam visitar la ciutat palestina d´Hebron. No n´havia parlat gaire, al blog. Avui vull dedicar el post a aquesta ciutat i a la mesquita on hi ha la tomba de l'Abraham, ja que em feia molta il·lusió visitar-la i al final ho he aconseguit. Bé, no només hi ha la tomba de l'Abraham. També hi ha la de la seva esposa Sara i la de l'Isaac i la seva esposa Rebecca. Tot així, la il·lusió que em feia va començar a emboirar-se quan vam haver de passar tres controls militars israelians per accedir a la mesquita. Encara no ho entenc. La mesquita té una part annexa que és jueva. Els cristians només podem entrar a la part musulmana. Ens van explicar que està dividida des que fa uns anys un colon jueu vingut d'Amèrica va entrar quan els musulmans feien la pregària de l'albada en un dia molt important de festa musulmana i va començar a disparar fent una massacre. Les autoritats israelianes ho van arreglar partint el lloc i posant-hi tres controls militars israelians, però a la part palestina. A Hebron hi ha uns colons molt perillosos i fins i tot la canalla palestina vol tirar pedres als turistes perquè es pensa que són colons. Quan anàvem a pujar al bus per marxar un nen es va ajupir i va agafar pedres i aixecava el braç per tirar-nos-les. Com que jo duia el nas de clown penjat al coll, me'l vaig col·locar de cop, em vaig quedar mirant el nen fent una ganyota i aquest, sorprès, va abaixar el braç i va deixar anar les pedres. Dins la mesquita hi havia un pobre ancià cec. Demanava caritat i tots els visitants passaven d'ell. Feia una cara de frustració! No vaig poder més. M'hi vaig acostar, li vaig posar una moneda a la mà i li vaig agafar la mà ben fort. La seva cara de seguida va somriure i també em va apretar ben fort la mà. Em sembla que li va fer més bé que li agafés la mà que no pas que li donés la moneda. Li vaig donar un copet a l'espatlla. Per ganes li hauria fet una abraçada, pobret. A l'esplanada de les mesquites de Jerusalem també hi havia dones musulmanes pobres demanant caritat, el dia que hi vam anar. També vaig agafar la mà d'una d'elles en donar-li una moneda, i ella va apretar-me la mà ben fort. Que serà d'aquesta pobra gent? Després de dinar a Hebron vam visitar una fàbrica de vidre, que és típic de la ciutat.

LA LA LA LA LA LA... LA CANÇÓ DE MODA A PALESTINA

Avui vull compartir aquesta cançó tan alegre que em porta tan bons records. La senties als taxis, als busos, als mòbils de la gent... I quan començava a sonar nosaltres començaven a seguir el ritme picant de mans i cantant el LA LA LA LA LA. Semblava un estímul en moments i situacions que ens produïen tristesa. La vull dedicar a totes les persones que he conegut aquests dies per Palestina, a les bones i amables persones amb qui m´he topat. També als voluntaris amb qui he compartit l'esforç i el treball.

JA SÓC A NAVÀS. AHIR VA SER UN DIA ESPECIAL

SALA DE L'ÚLTIM SOPAR. INTERIOR DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARC (JERUSALEM).

INTERIOR DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARC. ÉS LA PRIMERA ESGLÉSIA CRISTIANA.

DAVANT DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARC, A JERUSALEM.

Vaig arribar ahir a 2/4 d´11 de la nit a l'aeroport del Prat. El dia va ser de més coneixences i trobades "sorpresa" amb gent interessant. Al matí vaig anar a l'església de Sant Marc, regentada per la comunitat Síria. Quan hi anava vaig conèixer un sastre que és el cap de la comunitat. No és capellà però és, com si diguéssim, el líder. Vam estar parlant durant una estona, també del papa Joan XXIII. Li va fer molta il·lusió quan li vaig donar un parell d'estampes. Em va dir que la seva comunitat parla l'arameu, la llengua de Jesús. Em va regalar una petita cartolina amb el Parenostre en arameu. El va recitar perquè jo sentís com sona. Quan em vaig acomiadar va dir que estava molt content d´haver-me conegut i que havia estat el regal del matí. Vaig pensar que exagerava, ja que no sóc pas cap persona de categoria, ni de teologies ni res per l'estil. Vaig seguir el meu camí fins a l'església i allà una dona em va explicar moltes coses sobre l'edifici, la imatge de la Mare de Déu, etc. Vaig baixar a la sala de l'Últim Sopar (la mateixa de la Vinguda de l'Esperit Sant). Em va passar el mateix que a tots els llocs sagrats que he anat a visitar (Nativitat, Sant Sepulcre,...): quan sóc al lloc no sé com posar-m'hi de tan important i sagrat que el trobo. Quan penso en el que va passar allà... em ve una sensació inexplicable. Quan la dona que custodia l'església (no és pas cap monja) va saber que sóc mestra de Religió Catòlica em va dir que cantaria el Parenostre en arameu per tal que el sentís en la llengua de Jesús. I es va posar a cantar. Se´m posava la pell de gallina i m'emocionava. Semblava com si m'hagués trasllladat a l'època de Jesús. Llavors vaig veure que el tenien escrit en una mena de cartolina més gran i vaig adquirir-ne una per ensenyar als alumnes. A més a més vaig obtenir-lo en CD cantat pel bisbe de la comunitat armènia. Va ser molt positiva, aquesta visita. Vaig arreplegar molt material i la conversa amb aquella dona va ser molt interessant. Dins l'església, al costat de la Mare de Déu, també hi ha una imatge gran de la cara de Jesús. Quan te la mires et transmet pau. Et vas movent per l'església i sembla que els seus ulls et segueixin amb la mirada. En vaig adquirir una, també. La dona es pensava que jo em quedava més dies a Jerusalem i s'oferia a ensenyar-me a cantar el Parenostre en arameu, però li vaig dir que marxava a la tarda cap a Catalunya i vam quedar que en una altra ocasió ja me n'ensenyarà. Ara vaig quedant parada de tot el que he fet aquests dies a part del camp de treball. A nivell religiós he ficat el nas a tot arreu i d'alguna manera he fet Ecumenisme i Interreligiositat, ja que com que m'enrotllo com una persiana me n'anava a parlar amb gent d'altres religions i esperava que m'expliquessin coses. He conegut gent molt maca, gairebé tots àrabs. Vaig sortir de l'església de Sant Marc i no sé quina cara devia fer, ja que un venedor d'una de les nombroses parades del carrer cristià em va dir en anglès "Keep smiling" (que vol dir "Mantén el somriure" o "Segueix somrient"). De fet, em veien anar pujant i baixant amb el nas de clown penjat al coll i un dels venedors em va demanar un cop que me'l posés i se li va alegrar la cara. A la tarda, a l'aeroport m'ho van tornar a escorcollar tot, fins i tot les marededéus, rosaris, etc. No em van preguntar res, només em van escorcollar a mi i a tot el que portava a les maletes. No em van prendre res i vaig poder portar el vi de Cremisan, tot i que me'l van posar en una capsa de cartró i els de seguretat són tan curtets, en realitat, que una ampolla es va trencar i el vi es va escampar. Les altres tres ampolles, bé. Si m´haguessin fet cas, això no hauria passat. Fins i tot la Guàrdia Civil de Barcelona va quedar al·lucinant quan els vaig explicar tot el que m'havien fet per anar i per tornar en nom de la seguretat. És increïble. Un Guàrdia Civil va dir-me que es passaven i que de vegades valia més quedar-se a casa. I això ho diu un Guàrdia Civil! Dins de l'avió, molt bé. Seia al darrer seient i al costat hi tenia un matrimoni israelià de Jerusalem. Em van dir on vivien i vaig saber de seguida que s'estaven en una de les colònies que es poden veure des d'on reconstruíem la casa. Parlant amb ells vaig arribar a la conclusió que no tenen ni idea del que està passant als pobres palestins. No els vaig pas explicar el camp de treball, però al dir que havia visitat Betlem i Hebron (la tomba de l'Abraham), em van dir que sóc molt valenta, que ells no hi van mai cap a Betlem i menys a Hebron perquè tenen por. Jo vaig preguntar a veure de què tenen por..., dels palestins? I vaig dir que no són pas dolents, els palestins, que hi ha gent molt maca i gent molt bona i que jo n'havia conegut molts que són bellíssimes persones. Es van quedar al·lucinant. També es quedaven al·lucinant alguns pelegrins i turistes europeus que vaig trobar per Jerusalem i que no tenen ni idea del que està passant a Cisjordània. Confirmo la meva sospita que entre israelians i palestins hi ha poc coneixement mutu i com que no s'apropen es temen. Se sol tenir por del que és desconegut. Hi ha prejudicis pel mig. I no sé fins a quin punt molts dels jueus tenen una fe que surt del cor. Ho dic perquè l'home jueu que seia al meu costat a l'avió estava molt espantat i em va preguntar si em feia por l'avió. Li vaig dir que no i llavors em va dir "Tu no tens por perquè deus creure en Déu". Li vaig dir que sí que crec en Déu i li vaig ensenyar el pòster gros de Jesús amb els ulls que et segueixen per on vas. Va dir que és molt bonic. La meva reflexió va ser que si és jueu també creu en Déu i llavors ell tampoc hauria de tenir por. Vaig pensar que complir estrictament les normes d'una religió no vol dir necessàriament creure en Déu. Les normes són superficials i la fe és interior, surt del cor igual com l'amor. L'amor i la fe no tenen normes. La darrera sorpresa agradable del dia va ser que al mateix avió vaig conèixer un membre de Pallassos sense Fronteres que tornava de fer riure els palestins. Després de dur tant el nas penjat al coll i posat, quina sorpresa trobar-me dins d'un avió israelià un membre d'aquesta organització de la qual sóc sòcia! Quan li vaig explicar totes les bestieses que vaig fer amb el nas (Pallassa del Taxi) em va felicitar. Ell torna a anar a Palestina a finals de juliol. Fins i tot la dona israeliana va dir que era una casualitat que ens trobéssim en aquell avió, on la majoria de gent que hi viatja és jueva. Fins i tot el menjar té certificat koshé del rabí. Bon menjar, per cert. La trobada amb el pallasso va anar bé perquè ara li he de passar el contacte del meu amic del circ de Nablús i potser podran fer alguna cosa conjuntament. Durant la meva estada a Palestina tot ha anat tenint un sentit. Totes les trobades, totes les accions... Tot ha anat estant com interelacionat. I pel mig, el papa Joan XXIII, que ha quedat ben escampat a mans de musulmans, de cristians ortodoxos, de cristians armenis, de cristians catòlics... Ara me n'adono que he treballat més del que em pensava.

AHIR VAIG PASSAR LA TARDA A L'ESGLESIA DEL SANT SEPULCRE

VISTA DE JERUSALEM DES DEL PRIMER PIS DE L'HOSTAL.

LA PROCESSO DELS FRANCISCANS DAVANT DEL SEPULCRE.

UN MOMENT DE LA PROCESSO DELS FRANCISCANS PER L'ESGLESIA DEL SANT SEPULCRE.

N'hi ha que passen la tarda al bar, d'altres rascant-se la panxa, etc. Ahir vaig ser tota la tarda (mes de tres hores!) a l'esglesia del Sant Sepulcre. Vaig tornar a entrar dins de la gruta del sepulcre de Jesus i despres vaig anar rondant per tota l'esglesia. Vaig encendre espelmes a la part armenia i tambe a l'ortodoxa. Despres, vora les 5 de la tarda, vaig veure moviment a la part catolica i vaig preguntar al sagrista a veure si hi havia Missa. Em va dir que a les 5 feien una Processo passant per tota l'esglesia i seguidament la Missa. M'hi vaig apuntar, tot i que no vaig entendre res perque tot era en llati. El francisca que anava al capdavant es japones o xines (se suposa pels ulls). Ens van donar una espelma a cadascu i vinga, som-hi tots. Hi havia turistes que ens feien fotos. Per tant, dec sortir a les fotos de molta gent. Vam passar per totes les parts de l'esglesia, tambe per les zones sota la custodia ortodoxa. Era com un Viacrucis. Acabada la Processo vam anar a dins de la capella franciscana i els qui vam voler ens vam quedar a Missa. Era en italia i aqui, tot i que "Non capisco", alguna cosa hi vaig plegar. Hi havia algunes monges de la Teresa de Calcuta. Un capella que concelebrava amb el francisca esta allotjat tambe en aquest hostal. No se si es anglica o d'alguna altra branca perque va amb una dona i dues nenes. No duia la camisa del mateix color que els capellans catolics que porten clergyman. Si es anglica o d'una altra branca, esta molt be aixo de concelebrar amb els franciscans. Un home que tambe es ajudant de la part franciscana em va recomanar anar a l'esglesia de Sant Marc. Diuen que es on hi havia la casa de l'evangelista Marc i on es va fer l'Ultim Sopar. Es a la zona armenia de Jerusalem, pero es aqui mateix. Hi vaig anar i estava tancat. Es una esglesia siria. A les 10 del mati hi tornare a anar. El qui me la va recomanar em va dir que moltes persones que hi han anat han experimentat "miracles'. Sera el darrer lloc que visitare abans de marxar de Jerusalem cap a l'aeroport. El sherut (taxi compartit) em vindra a buscar a les 3 de la tarda. Em ve gros, ara, marxar d'aqui. Si pogues m'emportaria Jerusalem i Betlem, juntament amb les persones que he conegut, cap a prop de Navas. Per cert, el botiguer que em va vendre la targeta de telefon que no anava be, me'n va donar una altra. Hi vaig anar i li vaig dir que no funcionava i que el seu vei la venia a 35 sheckels, no pas a 70! Me'n va donar una de nova, que si que funciona be. M'emporto molts bons records d'aqui. El treball fisic per fer la casa, les "agulletes" dels primers dies, van marxar de cop i si fos ara, encara repararia d'altres cases de per aqui. El que em va arribar al cor va ser quan el dia del comiat de la familia, la Seham ens va regalar a cada voluntari uns rosaris amb l'Estrella de l'Esglesia de la Nativitat (uns rosaris cristians regalats per una familia cristiana). Ens va demanar que preguessim per la seva familia i perque no els tornin a ensorrar la casa. Quan vaig tenir els Rosaris als dits em vaig emocionar.

NO HAVIA PASSAT RES EN 15 DIES I AHIR EM VAN ESTAFAR A JERUSALEM

A LA FONT DEL RESTAURANT DE BEIT SAHOUR ON VAM FER LA FESTA DE COMIAT.

FENT GANYOTES AMB EL MARWAN EL DIA DEL SOPAR DE COMIAT. ELS SEUS SIS FILLS DEUEN ESTAR DIVERTITS, AMB AQUEST PARE TAN PALLASSO!

FOTO DE FAMILIA AMB LA MARE DE LA SEHAM I LA SEHAM, EL DIA DE LA FESTA. SOM LES QUATRE PERSONES VOLUNTARIES I LES DUES LOCALS.

AMB EL NEN JESUS A L'HOTEL DELS TRES REIS (BEIT SAHOUR).

Ara he d'anar a queixar-me a una botiga d'aqui al costat de l'hostal. Resulta que ahir a la tarda vaig comprar aqui a Jerusalem una targeta per a trucades internacionals. Me'n van cobrar 70 sheckels, dient-me que podria parlar 70 minuts. Doncs nomes val per 7 minuts! Aquest mati he anat a comprar esmorzar en una altra botiga on el venedor es cristia perque porta la creu penjada al coll i m'ha dit que ell ven aquestes targetes per 35 sheckels! Com l'estafon sigui jueu, ho te clar, ja que els unics problemes que he tingut aquests dies han estat amb els israelians, especialment els de l'avio i els de l'aeroport. El mes fort es que utilitzant la targeta et surt l'operadora i et diu que posis el codi, etc., pero no et diu que abans de marcar el numero has de posar uns altres numeros! Es la companyia israeliana. Fins i tot un africa d'aqui a l'hotel m'ha dit que aixo es una estafa i que provi d'anar-li a dir al tio aquest si mes no perque sapiga que me n'he adonat de l'estafa. I li preguntare a veure si es palesti o be israelia... Avui adjunto algunes imatges dels darrers dies. No es posare gaires perque ja fare mes explicacions a partir de dema al vespre quan sigui a casa. De moment, ens quedem amb aixo. Per cert, malgrat l'habitacio he dormit be i la cosa em sortira encara mes barata del que posava la reserva feta per Internet. Des del primer pis es veu la cupula de la mesquita i el Dome of the Rock. Es una vista magnifica. Despres de visitar l'estafon potser baixare altra vegada al Sant Sepulcre, que es aprop. I aqui al darrere hi ha la casa del bisbe de Jerusalem. Anire a espiar, tambe...

JA TORNO A SER A JERUSALEM

Semblo la "correcaminos". Fins avui no he pogut escriure res perque estavem molt enfeinats i enfeinades. Ara he arribat a l'hostal i no us ho perdeu, he fet un Calvari! Resulta que la mateixa gent tenen dos hostals i he hagut de carretejar tot l'equipatge des de la Porta de Damasc fins a la Porta de Jaffa! Llavors he arribat a l'hostal, que es diu Petra, i l'habitacio no pot ser mes austera. Pero qui no es conforma es perque no vol, ja que practicar l'auteritat a Jerusalem pot ser interessant. Mentre marxava amunt amb l'equipatge la gent es petava de riure. Ves per on, avui hauran rigut un mica mes que els altres dies. M'he descuidat de posar-me el nas de clown, que el duc penjat al coll. Aquest mati a Hebron un soldat m'ha demanat que era, me l'he posat i ha somrigut. Necessita somriure, aquesta gent... Ahir vam fer la festa de la casa i vam acabar amb llagrimes. Es normal, la familia a la qual hem ajudat estava trista perque marxem lluny i no ens veuran. Durant la festa vam haver de fer uns parlaments i en angles, caram! Quan em va tocar el torn la gent va riure perque primer vaig dir que no parlava l'angles tan fluentment com els meus companys perque jo soc d'Espanya i llavors vaig corregir-ho i vaig dir que be, que no volia dir d'Espanya sino de Barcelona, de Catalunya. Despres de la inauguracio vam anar a un restaurant a fer una festa de comiat. Aquest mati hem anat a Hebron i despres he tornat a l'esglesia de la Nativitat abans de venir cap a Jerusalem. Per passar el control militar de Betlem hem hagut d'esperar. Be, ara me'n vaig a sopar. Ja he explicare mes detalls una altra estona i penjare fotos.

AVUI HA ESTAT UN DIA DE RELAX. DEMA I DEMA PASSAT SERAN MES INTENSOS

FABRICANT DE MAREDEDEUS A BETLEM.

Avui he estat tot el mati enviant les fotos a Catalunya via mail per tal de tenir els targetes bastant netes per dimarts. Dimarts torno a Catalunya i ja podem fer pregaries perque es veu que al sortir d'Israel es mes fotut que entrar. O sigui, que si a Barcelona em van "matxacar", no se que em poden fer aqui. Ja tremolo... Be, si un cas ja em vindreu a rescatar, OK? Dema al mati anirem a Cremisan, per allo del vi tan bo que fan i que es el que utilitzen per a la Missa del Gall de Betlem. Despres anirem a la casa a preparar-ho tot per a la festa de la tarda. Diumenge al mati anirem a Hebron i per fi podre visitar la tomba de l'Abraham (aixo espero, perque es veu que a Hebron hi ha uns colons molt perillosos i la gent d'alla tambe esta de mes mal geni). A la tarda ja em dirigire cap a Jerusalem per romandre-hi fins el dimarts al mati. Llavors, cap a Tel Aviv i... cap a casa (espero rapid). Per ganes em quedaria mes dies a Betlem. S'hi esta be i ara ja em conec els carrers. Hi ha dies que vaig a passejar i ja vaig connectant-ho tot.

UN ALTRA DIA A LA CASA, PERO HE ACABAT FENT PASTORETS A LA BOTIGA DE LA SENYERA

FENT ELS PASTORETS A LA BOTIGA DE LA SENYERA DE BETLEM. EL QUE FEIA DE SANT JOSEP TE ELS ULLS BLAUS. MOLTS PALESTINS TENEN ELS ULLS BLAUS.

POSANT EL FORMIGO A DAVANT DE L'ENTRADA A LA CASA.

INTERIOR DE LA CASA. LA DE LA GORRA ES LA MESTRESSA.

Hem tornat a passar el dia a la casa i avui hem estat remenant ciment i portant-lo per tal d'arreglar l'entrada. L'interior ja esta ben fet. Dissabte farem una festa per celebrar-ho. Ahir ens van fer una entrevista un a un (i una a una) perque volen fer un documental sobre la feina que hem fet. Ja fa dies que venia un camera a filmar-nos. La dona de la casa avui, tot parlant, m'ha dit que em te com a una germana. Ens demanen les adreces (de casa i electronica) per tal de mantenir el contacte. Em sembla que dissabte plorarem tots, despres de la festa, a l'hora d'acomiadar-nos. Durant el dinar el Marwan, que es un dels encarregats de la ONG, ens ha explicat d'altres histories tristes. Una es que l'any passat els israelians van matar un nen de 12 o 13 anys a Betlem, a sang freda. Davant de l'esglesia de la Nativitat el nen va tirar pedres a un tanc i llavors el van disparar. Tambe ens van explicar ahir que fa uns pocs anys hi va haver trets i morts dins la mateixa esglesia de la Nativitat. Deu meu, quines profanacions dels llocs sagrats! De fet, no m'estranya que no els importi als de l'exercit disparar dins l'esglesia. Recordo que el primer dia que vaig ser a Betlem un botiguer cristia ortodox em va ensenyar un poster on hi havia un soldat amb la metralleta apuntant directament a l'Infant Jesus. Em va dir: "Aixo es el que volen..." Ara fa una estona he anat a la botiga de la senyera. Un dels botiguers es musulma i m'ha dit que el capella catala Bernat (el que va portar la senyera) es com un germa per a ell i sempre va a casa seva. Li he donat unes estampes del Joan XXIII pel capella (ara es a Italia) i m'ha dit que li'n dones mes perque hi ha gent que els agrada tenir-ne perque se senten millor. N'ha penjada una a la paret de la botiga. Llavors hem fet pastorets, com es veu a la foto. M'he posat un vestit tipic i m'he assegut dalt d'un camell. Un altre dependent que es cristia s'ha posat una tunica i hem representat Maria i Josep anant cap a Betlem. Ha estat molt divertit i hem rigut molt. Ah, me'n descuidava! He tastat el vi que fan servir per la Missa del Gall de Betlem! Es molt fort i vi blanc. No n'he begut gaire perque hauria anat piripi.

AVUI HA ESTAT UN DIA DE TREBALL SENCER

LA BOTIGA DE LA SENYERA CATALANA A BETLEM.

LA NENA I LA CASA.

LA MEVA AMIGA PALLASSETA (LA NEBODA DE LA FAMILIA DE LA CASA).

TREBALL A LA CASA AQUEST MATI I TARDA.

Avui hem estat tot el dia enfeinats en les tasques de neteja dels voltants de la casa reconstruida, apart de transportar sorra, etc. Ahir al vespre vaig tenir una altra mala noticia. L'encarregat del centre de joves on anem a connectar-nos a Internet fa tres dies que no hi es. Ahir em vaig assabentar que es a Nablus perque dissabte a la nit van matar un seu cosi que vivia alla. Precisament dissabte a la nit nosaltres hi dormiem. Devien ser alguns dels trets que es van sentir. L'estada a la construccio avui ha estat entretinguda perque hi havia una nena de 4 anys i mig, neboda de la familia de la casa i era molt graciosa. Tota l'estona anava darrere meu i s'ha volgut posar el meu nas, tal com es veu a la foto. L'amo de la casa m'ha dit que ens trobara a faltar molt i que per Nadal es recordaran de mi. Son musulmans pero tenen bona convivencia amb els cristians. Parlant de cristians, diumenge vaig anar a un bateig a l'esglesia catolica del Camp dels Pastors, a Beit Sahour. Hi vam anar amb un voluntari que es anglica, quan vam tornar de Nablus. No ens vam assabentar de res perque era en arab pero va estar be perque vam veure accions diferents als baptismes de Catalunya. Nomes em vaig assabentar del nom del nen: Mario Antonio. El dia seguent, per sorpresa meva, l'amo de l'hotel on ens estem tenia una espelma de bateig sobre el taulell de recepcio i al dir-li que el diumenge havia anat a un Baptisme em va donar l'espelma perque era precisament del nen que vaig veure batejar. Ara escric des d'un cybercafe de Betlem i venint cap aqui he vist una botiga de records que a la porta hi te una senyera! L'he retratada i he entrat a preguntar la rao de tenir una senyera a la porta. El venedor m'ha dit que la va portar un capella molt conegut a Betlem, que es catala. M'ha ensenyat la foto i tot. Que es petit el mon!

SEGUEIXEN LES PALLASSADES I EL F.C.BARCELONA PER RAMALLAH / QUE SERA DE BETLEM???

HE ANAT A COMPRAR UN CD DE MUSICA EN UNA BOTIGA I HI HAVIA AQUESTA DEPENDENTA TAN SIMPATICA.

BARRAQUES POBRES AL COSTAT DE LA CARRETERA.

ELS ROTLLETS DE POLLASTRE I VERDURES MEXICANS.

DINAR AL RESTAURANT MEXICA DE RAMALLAH.

VISITA A LA TOMBA DE L'ARAFAT (RAMALLAH).

Avui hem passat el dia a Ramallah, que es on hi ha la tomba de l'Arafat i l'hem visitada. Hi havia una catifa vermella perque han dit que esperaven el Primer Ministre d'Italia, pero els soldats i els de la burocracia ens han deixat apropar a la tomba i fer fotos. Durant el trajecte d'anada i tornada i la ruta per dins la ciutat he tornat a posar-me el nas. Hem anat a dinar a un restaurant mexica i hem menjat una mena de canelons molt estranys, eren com de pizza enrotllada i a dins hi havia verdures i trossets de pollastre barrejats. Des que soc per aqui que he menjat pollastre cuinat de totes menes. M'estic convertint en especialista en pollastres. Te una explicacio: es el tall mes barat. Despres hem anat a prendre cafe en un bar i des d'alla he vist en la distancia una samarreta del F.C. Barcelona penjada i he corregut cap a la botiga i nomes valia 80 sheckels (uns 17 euros), samarreta i pantalons inclosos. Li he dit al venedor que ho comprava i que cada vegada que me la posi per anar al Camp Nou em recordare de Ramallah. El botiguer m'ha fet descompte i m'ha costat 70 sheckels (uns 15 euros o menys). Total, que la compra ha estat una ganga. A Barcelona no val pas aixo! A Nablus tambe vaig comprar un penjoll del F.C. Barcelona que te l'escut i a sota la inscripcio Barcelona en arab. Es tot curios. M'ha agradat, Ramallah. Tambe hi he vist algunes persones mes pobres pero es diferent de Nablus. Pel cami d'anada i tornada a Ramallah, Jerico, Nablus... es veuen unes barraques i gent molt pobra que hi viu. A Ramallah al mati ens han fet una xerrada sobre el mur i altra vegada hem quedat esgarrifats. Que sera de Betlem??? Es preveu que d'aqui a uns anys fins i tot els pelegrins s'allotgin en un hotel israelia de l'est de Jerusalem i nomes se'ls permeti anar a Betlem per resar a l'esglesia i llavors tornin a l'hotel. Per tant, els botiguers i especialment les persones que venen souvenirs estan destinades a tancar els negocis. Tambe les persones que fan les figures de fusta d'olivera. O be hauran de mirar de buscar-se la vida en un altre indret. Pobra gent... S'esta criant pobresa i mes pobresa. S'estan muntant un seguit de ghettos i discriminant a un sector de la poblacio, semblantment com passava a Sudafrica que van fer unes carreteres i infraestructures pels blancs i unes altres de diferents per a les persones de color. Esgarrifos.

CAP DE SETMANA ATRAFEGAT I TRIST: MANIFESTACIO, NABLUS, QALQYLIA

LA CASA RECONSTRUIDA, AQUEST MIGDIA.

COLLA DE NENS QUE HAN VINGUT AQUEST MATI A VEURE LA CASA.

A L'HOTEL DE NABLUS ON ENS VAM ALLOTJAR PER UNA NIT.

ESPERANT PER ENTRAR A L'ESGLESIA DEL POU DE JACOB (NABLUS).

VAIG PUJAR A L'OLIVERA DE 3000 ANYS I AQUI EN BAIXAVA.

VISITA A UNA OLIVERA QUE TE MES DE 3000 ANYS.

FOTO AMB NENS QUE VAN VENIR A LA MANIFESTACIO.

LA MANIFESTACIO NO VIOLENTA DEL DIVENDRES AL MATI.

Fa dies que no escrivia res perque hem estat molt atrafegats. El divendres al mati vam anar a una manifestacio en un poblet dels voltants de Betlem. Cada divendres en diversos d'aquests poblets la gent es manifesta sense violencia, perque els israelians els prenen les terres per construir el mur i s'estan muntant una colla de colonies de "senyors" jueus a costa de deixar els palestins sense les seves propietats que els donen l'aliment per tirar endavant. Es una manifestacio no violenta pero, tal com es pot veure a la foto, queda plena de soldats que de vegades actuen amb violencia davant dels no violents. Jo nomes vaig anar a mirar i vaig tirar algunes fotos. Ah, i com sempre, vaig quedar envoltada de canalla que volien que els fes fotos i me'n van fer una amb ells. A la tarda vam anar a la casa en reconstruccio i un autocar ben ple d'adolescents d'arreu de Palestina va venir a veure la nostra feina. Ens anaven donant les gracies pel fet de donar suport a la seva gent. Dissabte va ser un dia dur. Vam anar a Nablus, una ciutat del nord de Cisjordania que esta molt assetjada. Cada nit entra l'exercit israelia camufladament i intercanvia trets i bombes amb persones d'alla. Durant el trajecte d'anada vam passar per mes d'un control militar i vaig quedar al.lucinant. En un vam estar mes d'una hora i mitja esperant! Aleshores va ser quan em vaig posar el nas i em vaig convertir en la pallassa del taxi. Anava fent pallassades (gests, ximpleries,...) per la finestra i els palestins que estaven parats o passaven per l'altra banda somreien i algun fins i tot es tronxava de riure. Vaig estar contenta perque vaig aconseguir molts somriures i que, com a minim, un dia el pas d'aquells palestins pel control fos mes alegre que de costum. Ho vaig repetir a la tornada. El control de Nablus impressiona molt. Llargues cues de gent a peu. Els palestins de Betlem i rodalies no van a Nablus perque diuen que els fa por. I no m'estranya. Jo estava tranquil.la perque pensava que hi anavem a fer be, a visitar la gent, a donar-los vida (vam comprar records i vam dormir alla). Just arribar a la ciutat vam visitar l'esglesia ortodoxa on hi ha el pou de Jacob (el mateix on Jesus es va trobar amb la samaritana). Aqui va iniciar-se la llista de coses tristes. L'esglesia ha estat atacada 15 vegades per israelians i no israelians, el sacerdot ortodox que vam coneixer i que l'ha anada arreglant va ser atacat tambe una vegada (i ferit) i un seu company sacerdot va ser assassinat. Hi ha la foto a l'esglesia. Despres d'aquesta visita vam anar a trobar membres del Project of Hope (Projecte d'Esperanca), que ens van guiar per la part antiga de la ciutat. Aixo si, ben escortats per la policia i tots vestits amb la mateixa samarreta perque algun ciutada concret i violent no es penses que erem espies i ens dispares o fes mal. Vam visitar fabriques de sabo (tipic a Nablus), una de gormanderies, una d'especies, etc. Vaig trobar un home gran que feia un matalas de llana i li vaig fer entendre que el meu avi i el meu pare tambe feien aquella feina i li vaig fer una foto. L'home es va emocionar i li baixava una llagrima i tot. Erem com l'atraccio, la gent ens mirava, ens saludava, els nens venien corrents... Es que no es normal veure tanta gent occidental de cop per Nablus i ens donaven les gracies perque hi haviem anat. Els carrers de la vella ciutat impressionen perque les parets estan plenes de cartells dels que en diuen els martirs i hi ha algun motiu al lloc on van matar a aquest o l'altre. Hi ha fotos on es veu el noi armat. Tambe hi ha cases que tenen forats de les bales. Vam veure una casa que l'any 2002 va ser destruida a la matinada per un tanc israelia i es va fer una massacre. Va morir tota la gent de la casa, amb canalla inclosa. Jo no ho sabia, pero al vespre quan sopavem vaig assabentar-me que era la familia del cosi del meu amic del circ de Nablus, que justament al vespre va venir al nostre hotel i el vaig poder coneixer. Tothom te histories tristes, en aquesta ciutat. A la tarda vam anar a un dels camps de refugiats de la ciutat i tambe va ser trist. Els nens i nenes, quan ens van veure, van correr a emprendre'ns i volien que els fessim fotos. Ja se sap que soc fan del F.C.Barcelona pero no em vaig poder estar de retratar un nen de pell ben fosca vestit del Real Madrid. Sembla el Robinho! Els nens ens escridassaven, com a tot arreu fan. Tambe ens demanaven el nom en angles, com estavem i fins i tot n'hi havia que ens deien "T'estimo" perque, es clar, haviem anat a veure'ls i normalment la gent no va alla. Vam rebre moltes explicacions de tot el be que s'esta duent a terme al camp, especialment per la quitxalla i les dones. Vaig estar apunt de plorar quan vaig veure la foto gegant d'una nena i ens van explicar que fa 2 anys, quan la nena tenia 10 anys, un dia va anar al mercat i va despareixer. Ningu sap on es. No se sap si la van segrestar o que va passar. Histories com aquesta, a pilots. A la nit, a l'hotel, ens van dir que despres de sopar ningu sortis perque a les 11 de la nit solia iniciar-se el tiroteig, que tanquessim la llum de les habitacions i no ens acostessim a la finestra i que ens relaxessim perque era normal cada nit que aixo passes. Pero no va passar gaire. Em vaig despertar 3 o 4 cops i vaig sentir algun tret llunya, encara que en la quietud de la nit pensava que alguna de grossa potser en passaria. A les 4 de la matinada es va posar a cantar el muetzi de la mesquita i aquell cant semblava de dol i feia pensar que era per tots els morts i desapareguts d'aquella ciutat com fantasma. El mati va arribar, pero, i altra vegada cap al bus en direccio Qalqylia, una ciutat del nord tambe assetjada pero on no hi ha un sector que respongui tan violentament. La tristesa va seguir. Aquesta ciutat limita amb territori israelia i esta totalment envoltada pel mur. On no hi ha mur hi ha tanca electrificada. Els camperols no poden anar a treballar les terres. La tanca electrificada te una porta que obre nomes tres cops al dia i si el pages acaba abans que s'obri ha d'esperar-se. Si es a la nit ha de quedar-se a dormir fins al mati al camp. Terrible! Vam veure pobresa al voltant, deixadesa, camps abandonats... Cada historia, per aqui, es doble a l'anterior que t'han explicat. I el mes fort es que d'aqui a poc Cisjordania quedara divida en tres parts i la gent tindra encara mes dificultats per anar d'una a l'altra. Estan convertint tot aixo en una mena de zoo o una preso. Aquesta gent no es pot moure, no hi ha drets humans per a ells. I els que reben mes son la gent de baix, com sempre, ja que els del govern no han de creuar cada dia el pas per anar a treballar. Vam tenir una entrevista interessant amb el governador de Qalqylia. Al vespre vam tornar a Betlem i rodalies i aquest mati, a la nostra estimada casa a treballar. Avui se'ns han ajuntat d'altres voluntaris que estan participant en un programa de voluntariat diferent al nostre. La casa esta gairebe acabada.

JERUSALEM: LLUMS I OMBRES

LA TROBADA DE DONES DE TOTES RELIGIONS A JERUSALEM.

JA HE FET EL PETO COM HE POGUT, HO VEIEU? LA BONA INTENCIO JA COMPTA.

UN PETO AL SANT SEPULCRE. AQUI T'HAS D'AMAGAR A SOTA A TOT ARREU! (A LA GRUTA DEL NAIXEMENT DE JESUS, AL SEPULCRE...)

FENT UN PETO ON JESUS VA CAURE I ES VA AGAFAR A LA PARET (VIA DOLOROSA).

DAVANT DEL DOME OF THE ROCK, MESQUITA (JERUSALEM).

A L'ESPLANADA DE LES MESQUITES (JERUSALEM).

AL MUR DE LES LAMENTACIONS DE JERUSALEM

Avui hem passat el dia a Jerusalem. No hem treballat, per tant. Ahir no vaig poder escriure post perque vam tornar molt tard de l'obra, ja que vam esperar que vingues el camio i tires el formigo a sobre de la teulada de la casa. Va ser un moment especial. Va venir un home nordamerica a veure'ns. No se si era algun capella anglica o pastor (anava amb la seva dona), pero abans de marxar va aixecar els brasos i va dir en angles "Que Deu beneixi aquesta casa i aquesta familia". Com deia, hem passat el dia a Jerusalem, pero cap palesti dels que ens acompanyen arreu no ha pogut venir perque no tenen permis per anar a Jerusalem. Hem visitat el Mur de les Lamentacions, l'esplanada de la Mesquita Al-Aqsa, el Sant Sepulcre i en general la Ciutat Vella. Despres hem dinat al restaurant arab i hem conegut dos estudiants que van a la Universitat Hebrea i ens han explicat els problemes que tenen. A la tarda ens hem trobat amb una noia d'una assosciacio israeliana contra la demolicio de cases i ens ha portat a veure els efectes del mur, de les colonies jueves, etc., mentre ens ho explicava. Abans de tornar aqui a Beit Sahour he passat a coneixer una dona jueva que treballa juntament amb d'altres jueves, amb cristianes, amb musulmanes... Estaven fent una reunio i m'han fet posar amb elles per fer una foto. Ha estat un dia complet i interessant. A les fotos es pot veure una mica de tot.

AVUI HA ESTAT EL DIA DE MANS UNIDES, PERO HEM TREBALLAT, EH?

MANS UNIDES I ELS GLOBUS PRESENTS A LA TENDA A L'HORA DE DINAR.

EL VOLUNTARI, AL FONS, AMB LA SAMARRETA DE MANS UNIDES.

LA SALTIMBANQUINETA BAIXANT TOTXOS PER DONAR ALS PALETES.

PER TRANSPORTAR TOTXOS AMUNT I AVALL S'HA DE FER AMB BON HUMOR.

Avui hi ha hagut molta presencia de Mans Unides al camp de treball. Ahir va arribar un nou participant i a l'aeroport se li van quedar tambe la maleta. No tenia equipatge. Li vaig donar una de les samarretes repetides de Mans Unides que duc per donar a gent necessitada. Aquest mati la portava posada. En arribar al camp de treball, la mestressa de la casa que estem fent tambe duia la samarreta que li vaig donar ahir, igual que la del noi. A l'hora de dinar hem posat globus dins la tenda on viu la familia i que ens serveix de menjador, zona de descans, etc. Els globus tambe son de Mans Unides. N'he portat mes a casa dels veins, on viuen aquelles nenes que ahir van tenir pallassades gratuites. El seu pare estava resant, quan he arribat. Son musulmans, igual com la familia a la qual estem ajudant. La nena de 3 anys estava molt contenta amb els globus. Sobre el menjar, aviat fare COC-COC-COC-COOOOOOC perque cada dia menjo pollastre a totes hores. Es bo, pero a veure si avui per sopar ens varien el tall, els de l'hotel. El que m'ha colpit avui ha estat quan, parlant amb l'amo de la casa que estem fent, m'ha dit que ja van dues vegades que els han destrossat la casa i que si ara hi tornen li sabra molt greu perque pensara en tots nosaltres, en cadascun de nosaltres, que hi hem posat el nostre treball, la nostra il.lusio perque aquesta familia tingui casa, el nostre temps... Espero que els duri la casa per molts anys! Per passar-nos els totxos, que eran bastant pesat, hem iniciat una estrategia: el primer s'inventava un nom pel totxo i els altres anavem seguint. Per exemple, "Et presento el totxo gracios", o "Et presento el totxo que no parla", etc. Ha estat divertit.

ESTIC PLENA DE POLS. AVUI HEM TREBALLAT MOLT PER CONSTRUIR LA CASA

QUINA MANERA DE DESCANSAR, CARAI!

REMENANT ELS CLAUS DELS CLOWNS.

DAVANT D'UNA MESQUITA. HEM ANAT A FER UNA EXCURSIO PER LA ZONA.

POSANT SORRA EN UNES GALLEDES.

PORTANT GALLEDES D'AIGUA.

MES FOTOS D'AQUEST MATI.

TREBALLANT PER FER LA CASA.

ARA A LA TARDA JA ES VEIA AIXI, LA COSA, MES AMB CARA I ULLS.

AIXI ESTAVA AHIR A LA TARDA LA ZONA ON HI HAVIA HAGUT LA CASA

Sort que prop de l'Hotel dels Tres Reis de l'Orient hi ha com un centre amb molts ordinadors. Ara hi ha una colla de persones adultes que estan fent classe per aprendre l'us d'Internet. Ja tinc la maleta! Per fi! Ahir a la tarda vam anar a veure el lloc on hi ha la casa destrossada i tornant cap a Beit Sahour vam passar per la Casanova Palace dels Franciscans de Betlem i la maleta era alla. No hi manca res, pero tot estava ben regirat. Aquesta experiencia de la maleta, pero, ha resultat ser positiva, perque els jueus -sense saber-ho ells- encara m'han ajudat a mi i a la familia de la casa destrossada. Ara us explicare per que. A mi, perque m'hauria molestat molt la maleta per anar baixant per la Muntanya de les Oliveres i visitar totes les esglesies que vaig visitar. La maleta es molt grossa i pesava. A mes, pesava mes dels 20 quilos reglamentaris i aixi no he hagut de pagar... Je, je, je... A la familia l'han ajudada perque com que jo no tenia equipatge, tant a l'avio com a l'aeroport de Tel Aviv em van omplir de regals: dos necessers plens de material personal, fins i tot amb un pijama. Com que gairebe no he fet servir res, tot aquest material l'he regalat a la pobra familia que estem ajudant. Dema els portare samarretes de Mans Unides. De vegades passa que una cosa sembla que et va malament pero despres va be per una altra banda. Ahir al migdia tambe em va passar. Abans de marxar a peu des de Betlem a Beit Sahour, estava esperant a un senyor que treballa a l'esglesia de la Nativitat -de la part catolica- i que m'havia de baixar en cotxe a Beit Sahour i no venia ni mai ni mai. Estava asseguda al claustre i vaig veure que sortia molta -pero molta- gent de Missa. Em vaig quedar al.lucinant. Hi havia dos joves que donaven caramels a tothom i vaig preguntar a un home si era un casament. Va dir que no, que un capella de Natzaret celebrava la Primera Missa. Llavors el vaig veure sortir i tothom el felicitava. Tambe hi havia els Escoltes i unes noies Escoltes van posar-se davant meu perque les fotografies. Quan la gent va anar marxant, els meus ulls es van fixar en un pobre home molt esguerrat que anava en una mena de bicicleta i la gent no li deia res. Va anar quedant tot tranquil i l'home plorava perque la gent no es fixava en ell. Li vaig donar un bitllet de 5 dolars i ell gairebe no el podia agafar perque tenia les mans ben cargolades. Va dir-me "Gracias". Caram! "Usted habla castellano?" li vaig preguntar. Em va explicar la vida, que era de Barcelona i feia uns anys que vivia a Betlem amb el seu germa i la cunyada. No vaig preguntar, pero potser la cunyada es de Betlem... Es diu Miguel i vaig fer-li una estona de companyia mentre esperava l'Elies que m'havia de portar a Beit Sahour. El Miguel em va dir que es catolic, li vaig donar una estampa del Joan XXIII i un mocador dels malalts de Joan XXIII, el darrer que em quedava. Estava molt content. Vaig marxar a peu fins a Beit Sahour (un sacerdot ortodox em va ensenyar la "porta secreta" per sortir per la part ortodoxa de l'esglesia de la Nativitat fins al carrer que baixa a Beit Sahour). Va ser molt facil. El Miguel es va quedar alla i va dir que a les 5 hi hauria un casament i a veure si li anava be el tema de la caritat. A Beit Sahour, nomes entrar a l'Hotel dels Tres Reis de l'Orient vaig veure un quadre de Joan Pau II. Vaig pensar que eren catolics i un tros mes endins, un brodat gegant de Jesus (tinc una imatge igual en una estampa al portamonedes) i un altre brodat gegant de la Mare de Deu Miraculosa. Tots aquests els porto a sobre, quina casualitat! A l'Hotel em va passar una cosa molt graciosa. Volia obrir la porta del terrat per posar-hi les bambes i em vaig quedar amb el manec als dits i la porta oberta i llavors no la podia tancar. Doncs mira, vaig posar una cadira davant la finestra, vaig sortir per la finestra, vaig empenyer la porta i vaig tornar a entrar per la finestra a l'habitacio. Llavors vaig poder tancar amb clau. Si els veins em van veure... Ahir a la tarda tambe vam anar a veure el lloc on hi havia la casa destrossada i vam coneixer la familia. Em va fer molta llastima perque els han deixat dues vegades sense casa i viuen en una tenda -o dues-. L'home treballa de tant en tant i s'ho passen malament. Tenen tres fills. Avui hem treballat tot el dia alla i encara m'he de dutxar, pero si m'esperava a venir al centre dels ordinadors, despres ja l'hauria trobat tancat. Sembla que m'hagin enfarinat. La meva feina ha estat anar omplint galledes de sorra, buidar les galledes pels paletes... Sort que passava una mica d'aire. Cada vegada que sentiem soroll de cotxes teniem por que no ens vinguessin a ensorrar la casa altra vegada. Pero no han vingut. I si ens l'ensorren la tornarem a fer. Tenim 15 dies per anar fent i desfent. Ja veureu a les fotos com ens hem espavilat, avui. Tambe he tingut temps de fer pallassades, com veureu a les fotos del capdemunt, primer sola per autoanimar-nos la feina i despres per a dues nenes de la casa veina que han vingut alla i s'ho passaven molt be amb quatre ximpleries. Dema els dure globus de Mans Unides. Ha estat un dia atrafegat i suposo que dormire com un tronc.

ENCARA PUC DONAR NOTICIES AQUEST MATI. PER FI HE ANAT A LA MISSA ARAB

COM VEIEU, AQUI HI HA MOLTA PRESENCIA DE DEU. EH QUE BONIC??? INTERIOR DE L'ESGLESIA DE LA NATIVITAT DE BETLEM, A LA PART ORTODOXA.

CELEBRACIO A LA PART ORTODOXA DE L'ESGLESIA DE LA NATIVITAT (BETLEM)

A LA GRUTA NO HI HAVIA EL NEN JESUS, PERO FINALMENT L'HE TROBAT! MIREU-LO

ANEM TOTS CAP A EGIPTE, VINGA! INTERIOR DE LA GRUTA DE LA LLET (BETLEM)

M'he llevat molt d'hora i a les 7 ja era a l'esglesia del Naixemen de Jesus, tot i que la Missa ha estat a les 7.30. Era en arab i no me n'he assabentat de res pero he anat seguint el basic i tot i que no entenia res m'hi trobava be. Despres de Missa un guia catolic m'ha ensenyat d'altres llocs de l'esglesia que no havia vist ahir. Tant ahir com avui els guies m'han ensenyat l'esglesia gratis al assabentar-se del que em va passar a l'aeroport. Ara estic esperant noticies de la meva maleta pero a les 2 ja em trobo amb el grup del treball. Des de l'aeroport han trucat aqui amb elsl franciscans per dir que duran la meva maleta als franciscans de Jerusalem. Aqui m'han dit que a veure si algun frare ve de Jerusalem o hi va i torna i me la portara. Pobra maleta! Pero despres de tot, va be. Ara ja estic mes tranquil.la. Aquest mati, despres de Missa i abans d'esmorzar, he contemplat una estona la celebracio ortodoxa. L'esglesia de la Nativitat te tres parts: orodoxa, armenia i catolica. M'ha agradat veure una estona com ho fan els ortodoxos. Uns quants eren a la gruta cantant pregaries i els altres eren a dalt a l'esglesia, tambe cantant. Llavors els de la gruta han pujat i han seguit tots junts. Els he fet alguna foto perque mai havia vist un pope en realitat, pero m'ha quedat bastant fosc. A veure si tinc temps de penjar-les. De tant en tant tambe se sent el cant de la mesquita. Mai ho havia sentit. Ahir, cinc cops al dia, es clar. Pero la mesquita no l'he visitada. Dijous anirem a Jerusalem amb el grup i veurem la mesquita d'alla. El menjar esta be, pero no havia mai menjat verdura per esmorzar! Cogombre te'n posen bastant. Deu ser tipic. Ahir tamb'e em van invitar a cafe i te dues persones de per aqui. Vaig estar en una casa. No era una casa. Era una habitacio nomes per tots quatre membres de la familia. S'ho passen malament. Son musulmans pero tenen un brodat de Sant Pere del Vatica a la paret. Vaig explicar-li a l'amo de la casa coses del papa Joan XXIII i li vaig regalar una estampa i un rosari de Joan XXIII. Va dir que ho guardaria amb molta estimacio perque pel que li havia explicat d'aquell Papa, semblava molt bo i que el tindria perque el protegis, tambe. Passen moltes coses en poca estona. El cap dels franciscans es espanyol pero ara es de vacances a Espanya. Hi ha tambe frares italians i ahir hi havia un grup italia de peregrinacio (Opera Romana). Ui! M'havia descuidat els animals. Aqui tenen dos gats i un gos. Nomes arribar ahir al migdia un gat va venir a fer-me moixaines i es va enfilar al taulell de recepcio perque el pogues acariciar. Despres va venir mentre sopava i es va asseure a la butaca de davant meu. Quin riure! Li vaig preguntar en angles si volia compartir el menjar... pero no va respondre. Unes dones grans el van fer baixar, pero no molestava. El gosset corre per aqui i fa una estona tambe ha estat rondant pel meu voltant. Acabo d'escriure postals, tambe pels meus fillols del Tercer Mon. Els envio l'Infant Jesus. Tambe he complert l'encarrec d'un alumne meu de Berga, de 6 anys. Em va donar una petita Moreneta de plastic mig destartalada i que la poses a l'esglesia de la Nativitat. Ahir quan estava sola a la gruta, la vaig deixar alla en un lloc discret. No se si la trobara algu... Be, fins una altra estona. Ara mirare si puc penjar alguna imatge d'aquest mati. A la tarda sere aqui baix a Beit Sahour. Ens estarem a l'Hotel dels Tres Reis (no se si son els d'Orient... a veure si em porten la maleta). Per cert, hi ha feina a esquivar els tios, per aqui. Ehem... Ja m'enteneu, veuen una occidental i van de bolit. Ahir vaig escridassar un taxista perque em volia prendre el pel. A partir d'ara dire "I'm married" (Estic casada) i no em molesteu, d'acord?.